Francesc Garriga Barata (Sabadell, 1932), després d’uns anys de caputxinada amazònica per l’Amèrica Central va llicenciar-se en filologia germànica i es va dedicar durant molt temps a la docència, ensenyant literatura, música, llatí, història de l’art… i exercint com a mestre d’un munt de gent que posteriorment ha destacat en diversos àmbits creatius. Alternant la docència amb la participació en diverses publicacions periòdiques, va acabar dirigint la primera etapa de l’edició espanyola de la revista d’art FMR, i ha estat col·laborador en alguns programes culturals a la ràdio i la televisió, sempre aportant una mirada crítica i un comentari àcid i incòmode alhora que constructiu a l’actualitat cultural del nostre país. Ha publicat els llibres de poesia: Entre el neguit i el silenci (1959), Foc nostre, somni... (1960), Paraules (1962), Paraules cap al tard (1973), Els colors de la nit (1990), Setembre (1992), Ombres (2000), Temps en blanc (2003), La nit dels peixos (2005), i Camins de serp (2009).

A Ragtime, aquest poema continu que es construeix i s’enriqueix, a l’hora que evoluciona, llibre a llibre, en l’obra de Garriga, depurant-se, cada cop més, de retòrica i tendint a l’essencialització del llenguatge, fa una mena de gir visual cap al passat, però no en un sentit elegíac, perquè aquest passat s’emmiralla constantment en un present esquerp i en la incertesa d’un futur que recorden al poeta tot allò que podria haver estat i no ha estat, tot allò que es perd en el difícil equilibri d’una subsistència fidel a una manera personal i intransferible d’entendre el món. I el resultat d’això converteix Garriga en un dels pocs poetes contemporanis posseïdors d’un llenguatge tan propi i personal, tan diferent a la resta, que molts no han sabut valorar, potser perquè no l’han pogut etiquetar, però que ha creat un estol d’admiradors, lectors i deixebles entre les noves generacions.