La correspondència entre Rainer Maria Rilke i Lou Andreas-Salomé recull prop de trenta anys d’una relació indissoluble i única, que s’inicià l’endemà del seu primer encontre, el maig de 1897. És l’expressió d’un lligam privilegiat d’afecte, d’amistat i de profunda complicitat intel·lectual i personal que parla d’interessos comuns i de qüestions fonamentals com l’amor, la mort, l’art, el diví o el destí dels homes. És també un intercanvi epistolar excepcional entre un dels més grans poetes de llengua alemanya i una dona intel·lectualment fascinant, lliure, seductora, de pensament independent i impulsora de la psicoanàlisi, que constitueix un preat testimoni a l’entorn del conflicte inabastable que en Rilke oposava la creació poètica i la vida.