La societat del caos funciona sobre el conreu hipòcrita del terror: gestiona i atia el desordre, la por, el temor religiós, el pànic social, l'odi racial per tal d'exercir millor el seu control liberticida. El cinisme de la seva pràctica ens desvetlla el seu projecte ideològic: el d'un poder senyorial i sense fissures. En aquest sentit, la societat del caos desconeix els neguits de la moral burgesa que reivindicava uns valors en nom del valor. La societat del caos no té valors: es limita a escenificar-los. Des d'una perspectiva novedosa i arrauxada -però no pas exempta de rigorosa lucidesa- l'autor duu a terme una crítica provocadora de les mancances i de les contradiccions de la nostra societat global i globalitzada. Tot posicionant-se del costat dels altermundialistes, tant les seves crítiques com les seves propostes de canvi suposen un canvi radical de paradigma analític i pràctic que sens dubte no deixaran indiferent el lector..