Amb Un home obscur Yourcenar ofereix al lector, un cop més, una autobiografia imaginària. A través de la consciència del protagonista, en Nathanaël, anem descobrint un segle XVII no sempre fàcil d'identificar, malgrat els elements que hi fan referència. De fet, però, el marc és secundari: són l'actitud i els raonaments d'en Nathanaël el que ens colpeix. El pes d'aquests només es comprèn si pensem que Yourcenar tragué a la llum aquest personatge pocs anys abans de morir, després d'haver-lo portat tota la vida dintre seu. Un matí esplèndid vol ser la continuació d'Un home obscur. La reivindicació del dret al somni ens permet acomplir el desig de viure mil vides, d'encarnar mil personatges, de gaudir d'una metamorfosi constant. Aquesta reivindicació és la que ens hauria de portar a la comprensió del gran teatre del món on no som, en el millor dels casos, altra cosa que comparses il·lusionats d'una companyia ambulant.