Recull dels articles que Montserrat Roig va escriure durant el setembre de 1990 i el novembre de 1991, quan ja se li havia declarat la malaltia i just fins a dos dies abans de la seva mort.

Una mostra del vessant periodístic de la Roig més madura que ens revelen una escriptora culta i d’una gran sensibilitat moral. El cos central del llibre, les seves línies mestres i els temes —la condició humana, el feminisme, el discurs contra el poder, la interrogació sobre el mal, la guerra, el fet d’escriure, l’ofici de periodista— són un testimoni global de la visió i concepció del món de l’autora i ens mostren una personalitat literària segura i sòlida en les seves idees. Els seus articles conformen també un testimoni global d’una visió i d’una concepció del món i destaquen per la qualitat literària amb què estan escrits i per la seva profunditat.

Montserrat Roig (Barcelona 1946-1991) va dedicar-se al periodisme d'investigació i a la narrativa. Es va donar a conèixer el 1970 amb Molta roba i poc sabó, un recull de contes, i el 1989 en va publicar un altre, El cant de la joventut. El 1972 va publicar la seva primera novel·la, Ramona, adéu, i la van seguir El temps de les cireres (1977), L'hora violeta (1980), L'òpera quotidiana (1982) i La veu melodiosa (1987). De la seva obra periodística destaquen Els catalans als camps nazis (1977) i L'agulla daurada (1986), a més del recull de cròniques Un pensament de sal, un pessic de pebre (1992).