Una família exemplar és una sàtira hilarant, una tragicomèdia que reflexiona sobre l'ambició desmesurada que a vegades fa perdre el cap a persones enraonades, a la vegada que una crítica mordaç a les grans nissagues familiars.

Una reflexío en clau irònica sobre la crisi d'identitat, que descriu el calvari d'un pare quan, enlluernat pel casament de la filla i els beneficis que la unió comportarà per a la seva nissaga, comença a descobrir que la vertadera naturalesa de la família política enfonsarà els seus plans de grandesa. 

“Bou es va quedar mirant fix la imatge, la primera que veia d'ell, de Ricard Mirabaix, i que mai més havia d'oblidar. El somriure penjat als llavis, prims, inexistents, i les dents. Li va caure l’ànima als peus. El seu gendre feia una cara d’imbècil que no s’aguantava.”