Vida (1558-1562) és l’autobiografia del cèlebre orfebre i escultor florentí Benvenuto Cellini. La dictà a un seu aprenent mentre era a la cort del duc Cosme I de Florència, el qual va arraconar-lo mentre encarregava obres a altres artistes sense concedir-li la llibertat de treballar per ningú més. L’obra, concebuda en un moment d’oci i desocupació forçats, mira de colpir la sensibilitat del duc mostrant la grandesa i importància de l'home i de l’artista que la mediocritat del príncep no és capaç de copsar ni d'apreciar justament. Animada per una passió i un narcisisme que converteix la figura del protagonista-narrador en un geni incomprès i en un heroi pintoresc, aquesta Vida és, a més d’una obra literària extraordinària, un document inestimable sobre el Renaixement italià en les seves facetes humana, social, artística, literària i estilística.