Aquest llibre analitza la història d'aquests darrers 20 anys de cinema a Catalunya (1990 - 2009), inserint-la en un nou context. Durant aquestes dues dècades, el món ha canviat de forma accelerada i un dels motors bàsics del canvi ha estat la indústria de la Comunicació. El cinema no serà mai més un fet aïllat sinó que formarà part d'un entorn audiovisual de plantejaments més globals. Mai més no es podrà fer una pel·lícula si abans no es té en compte que per a la seva difusió no se'n tindrà prou amb els canals habituals de les sales de cinema. Mai més no es podrà fer una pel·lícula si no es tenen en compte factors com la globalització, el poder dels conglomerats, les societats multiracials o les novíssimes tecnologies sempre en canvi constant.

Vint anys d'història del cinema a Catalunya (1990-2009) parla any per any dels fets fonamentals que han afectat i afecten el nostre cinema, dels seus autors i de les seves obres. Parla de la dificultat de fer cinema en un entorn on es confonen art i indústria, on es lluita contra els monopolis per obtenir un mínim de llocs d'exhibició i on es depèn d'ajudes de l'Administració marcades per criteris que normalment no es comparteixen. Parla del polèmic cinema en català, dels premis, dels cineastes desapareguts, de les tendències, del nou cinema català, dels documentals, del fantàstic... Però parla també dels homes i dones que vencent aquests impediments aconsegueixen que el cinema fet a Catalunya hagi aconseguit un segell propi, una denominació d'origen, un estil diferenciat però variat, reconegut arreu del món. Figuren les fitxes de tots els llargmetratges cinematogràfics de producció catalana o de directors i directores catalans fets fora de Catalunya; un exhaustiu Qui és qui de la gent que ha fet possible aquest cinema (directors, productors, actors, actrius o tècnics) i es dóna un especial esguard a les produccions televisives. De la seva lectura es pot desprendre que des del 1990 fins el 2009 el cinema de Catalunya té una vitalitat creativa única a l'estat espanyol i fins i tot a Europa, que s'estén des de les obres minoritàries o experimentals fins al cinema comercial d'abast internacional.