Els poemes de Vinyoli són rics en símbols, sòlids, exuberants de matisos i subtileses: la crida de la natura, del destí, la crida del mar, el gall salvatge i el coraller o el griu. També a través del vi i del seu món, les vinyes, la verema, les botes i les copes, els cellers i les tavernes… Vinyoli celebra la vida alhora que escorcolla els replecs més foscos de l’ànima. L’univers metafòric i simbòlic del vi li serveix per endinsar-se, com deia ell mateix, en el «domini màgic» de la paraula i provar de revelar-nos alguns secrets i misteris de l’existència. El vi i tot el que l’envolta ens acosten, doncs, amb imatges potentíssimes i amb una força insospitada, als moments de «permanència feliç» on habita el «real poètic».

Aquest volum és el número 13 de la col·lecció Envinats, que vincula el vi amb les arts i la creació.