La continuació de 1793. El llop i el vigilant, el fenomen internacional que ens submergeix en l'Estocolm corrupte del segle XVIII.

L’esperat segon lliurament de la trilogia començada amb 1793. El llop i el vigilant, la novel·la que ha estat comparada amb El nom de la rosa i amb què Niklas Natt och Dag ha revolucionat la novel·la històrica tenyida de negre.

Estocolm, 1794. Una mare plora la seva filla, assassinada fa mesos durant la nit de noces. Ella no es creu la versió oficial dels fets, però ningú no fa cas de les seves sospites i demana ajuda a l’única esperança que li queda: un vigilant d’un sol braç que enyora el seu amic mort. Mentrestant, en un sanatori als afores, un jove aristòcrata es consumeix, sota el pes d’un crim horrible, i rememora el seu amor perdut i un viatge als confins de l’últim somni imperial del rei Gustau, la colònia de Saint-Barthélémy, al Carib. A 1794. El foc i el minotaure, el lector es retroba amb el vigilant Mickel Cardell, Anna Stina Knapp i la recreació prodigiosa d’un Estocolm bulliciós i corromput, instal·lat en les conspiracions pel poder, que ara està a punt de veure els seus dies més foscos.

«Igual que en el debut, el lector és absorbit immediatament pel 1794 de Niklas Natt och Dag [...]. La trama està hàbilment construïda, com l'última vegada.» Göteborgs-Posten, Suècia

Niklas Natt och Dag (1979) ha debutat com a escriptor amb la novel·la històrica literària El llop i el vigilant. El mateix Natt och Dag té una connexió innegable amb la història sueca, ja que forma part de la família aristocràtica amb membres vius més antiga de Suècia. Quan no escriu o llegeix, Natt och Dag gaudeix tocant la guitarra, la mandolina, el violí o la flauta de bambú japonesa, el shakuhachi. Viu a Estocolm amb la seva dona i els seus dons fills.Jordi Boixadós Bisbal (Barcelona, 1958) és escriptor i traductor. Com a autor, ha publicat nou llibres, set dels quals de narrativa: El carrer Dachau, Morir a Tel Aviv, Opus Dei: Retrat de família, El meu rival, Mirades de dona, Àngels a l’andana i L’home que comptava diners. El 2006 va editar, conjuntament amb l’expert en jocs Oriol Comas, el llibre-joc d'humor lingüístic To Dream Omelettes - Somiar truites. També ha publicat un guió teatral, escrit conjuntament amb Elies Barberà: Popocatépetl (Premi Pare Colom 2019 en la categoria de teatre). Ha traduït una cinquantena d’autors, tan diversos con Jo Nesbø, Hjorth & Rosenfeldt, Gabriel Tallent, Thomas Piketty o el Papa Francesc. Entre el 2000 i el 2014 es va dedicar també a la música, amb cinc treballs en solitari publicats en diverses discogràfiques.