Any 1948, tardor. La Segona Guerra Mundial havia acabat feia poc i al centre de l’Alguer encara s’hi podien veure les ferides obertes per les bombes. Desprès de vint anys de feixisme, tot el que van aconseguir els primers catalanistes algueresos entre finals del segle XIX i la Primera Guerra Mundial semblava perdut. O almenys ho semblava a la generació que, en aquell moment, tenia uns trenta anys. Eren joves que havien fet la guerra, o que n’havien patit les conseqüències a l’Alguer, i ara alguns d’ells estaven entusiasmats amb la versió local del català. Antoni Simon Mossa era un d’aquests joves, i la seva trajectòria intel·lectual i política, és fonamental per entendre l’Alguer contemporània i les seves relacions amb les terres de parla catalana durant el franquisme. Apassionat de cinema, brillant arquitecte i convençut independentista, Simon Mossa ha estat al mateix moment un dinamitzador de la vida cultural i política de l’Alguer, i l’iniciador d’un corrent independentista dins del nacionalisme sard. Aquest llibre ès una aproximació a la seva figura, fins ara poc conegut als lectors catalans.