Continua, implacable, la progressió de l'exèrcit franquista, malgrat les repetides operacions diverses muntades pel general Rojo, no ja amb l'esperança de guanyar la guerra sinó només d'assolir una posició de força per a negociar una pau honorable o esperar que esclati la previsible guerra mundial. El 3 d'abril cau Lleida, el 5 es deroga l'Estatut de Catalunya i el 9 afusellen Carrasco i Formiguera. La República, conscient del desprestigi internacional que la persecució ha causat, vol ara normalitzar la vida religiosa, però els contratemps militars els posen nerviosos i la policia actua contra la cinquena columna, amb la qual coincideix algun cop l'Església clandestina. El març del 38 es colpida la xarxa d'ajut als sacerdots necessitats, que tenia el seu centre a l'estanc del carrer de la Palla. Entretant, Vidal i Barraquer treballa incansablement per promoure una mediació internacional que posi fi a la matança. Escriu en aquest sentit a Pacelli, a Franco, a Negrín i a les principals autoritats internacionals.