Barcelona pot considerar-se un prototipus de ciutat mediterrània europea amb una llarga tradició urbanística. Com a tal, ha seguit un procés específic de formació històrica, caracteritzat per la densitat i la compacitat de la forma urbana, l'evolució per extensió més que per reforma, etc. Qualsevol història urbanística inclou necessàriament un resum de l'experiència territorial i urbana, i fa una atenció especial a les dimensions físiques de la ciutat que en condicionen el desenvolupament cultural i econòmic. Aquest llibre se centra en la construcció de Barcelona, prenent com a base les operacions de planificació i els projectes urbanístics més importants, i nodrint-se de diverses fonts per a les seves diferents fases. El seu desenvolupament urbanístic ha estat molt variat, fins i tot prescindint de les intervencions reials o d'aristòcrates que hi han produït grans avingudes i parcs. L'escala local de molts dels projectes contrasta amb les aspiracions cosmopolites que han convertit algunes d'aquestes intervencions en tan innovadores. Entre elles destaquen els grans projectes que s'han realitzat en ocasió d'esdeveniments molt especials, com l'Exposició Universal de 1888, l'Exposició Internacional d'Indústries Elèctriques de 1929 i els Jocs Olímpics de 1992. Avui, al segle XXI, s'obren noves perspectives gràcies al nou marc institucional europeu i, particularment, a canvis en el sistema econòmic ara que entrem en una fase postindustrial, en què els mitjans tenen una importància creixent. És difícil determinar-ne les repercussions espacials, però la història de l'urbanisme a Barcelona mostra que ja ha superat les grans contradiccions als darrers segles.

Joan Busquets és catedràtic de Planejament Urbanístic i Disseny Urbà de la Graduate School of Design de la Universitat de Harvard. Abans d'incorporar-se al claustre de la GSD, Busquets fou catedràtic d'Urbanisme a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC. Urbanista, dissenyador urbà i arquitecte mundialment reconegut, Busquets fou director d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona durant els anys formatius, entre 1983 i 1989, i va intervenir en els preparatius per als Jocs Olímpics de Barcelona '92, amb el programa de noves centralitats per a la ciutat i la millora dels barris existents. Va ser cofundador del Laboratori d'Urbanisme de Barcelona i va emprendre un llarg estudi sobre els assentaments d'urbanització il·legal de Barcelona i d'altres ciutats del sud d'Europa, pel qual va rebre el Premi Nacional d'Urbanisme l'any 1981, guardó que va obtenir novament el 1985 pel seu pla director de la ciutat vella de Lleida. Busquets ha participat en projectes urbans estratègics d'algunes ciutats europees, com la Haia, Lisboa, Delft, Dunkerque, Rotterdam i Tolosa de Llenguadoc, entre altres, i d'arreu del món, com Singapur i São Paulo. La seva estratègia de rehabilitació urbana per a la ciutat de Toledo l'any 2000, i la publicació de Toledo y su futuro, li van merèixer un premi nacional i el Premio Gubbio l'any 2000. Ha estat professor visitant a Londres, Lovaina, Amsterdam, Roma, Lausana i Ginebra, i ha estat membre de nombrosos jurats de competicions internacionals. El professor Joan Busquets va fundar BAU l'any 1989 com una pràctica per a l'urbanisme, el disseny urbà i l'arquitectura. És autor d'una vintena de llibres sobre disseny urbà i urba-nisme, incloent-hi recerques i projectes sobre desenvolupa-ment urbà en les darreres dècades. Recentment, ha estat guardonat amb el prestigiós Erasmus Prize holandès (2011), el Premi Nacional de Cultura de Catalunya d'Urbanisme (2011) i el francès Grand Prix de l'Urbanisme (2012). L'any 2016, fou nomenat membre de l'Académie d'Architecture a París.