“L’obra de Virgili, els seus espais, les seves situacions, forjaran un nom que perdurarà en els segles. El terme “bucòlic”, en efecte, depassa la frontera dels versos i s’instal·la en la parla quotidiana i universal per descriure un lloc agradable, dolç, pacífic, fins i tot amb les seves dosis de dolor. Això explica perquè dos mil anys després els versos virgilians tenen encara molt a dir a un lector modern i explica també perquè les Bucòliques han estat traduïdes generació rere generació, impulsant els artistes de diferents èpoques i estils a recrear-les”