Barcelona 1920, la ciutat de les pistoles. Al so dels tangos de la deliciosa cantant Aurora, els joves Miquel i Víctor coneixen el Fernando, un bandoneonista del Cabaret Pompeya, aquell mític music hall del Paral·lel que va volar en esclatar una bomba. Tots tres tenen vint anys, comparteixen inquietuds socials en un ateneu anarquista i estan disposats a menjar-se al món. Mentre el Ferran es dedica a la música, els altres dos treballen al port. Però aviat en Miquel decideix portar pistola i inevitablement enmig dels tiroteigs inicia un perillós doble joc. Posat a prova, el fort lligam dels tres amics encara rep més envestides en la Guerra Civil i la postguerra, en què la infiltració d’aquest jove agent en els ambients anarquistes resulta útil tant en el fosc rerefons de la policia republicana com en la dura repressió franquista. 

Amb aquesta magnífica novel·la, que constitueix tot un passeig per la història de la Barcelona de la primera meitat del segle XX, Andreu Martín fa un cant a favor de les víctimes de moviments polítics que, com les dels protagonistes, marquen dramàticament les vides de les persones.