L’Alba va apartar el dibuix i va començar a escriure:

«Havia deixat que abusés de mi sexualment.

Havia deixat que em vigilés.

Havia deixat que m’infravalorés intel·lectualment.

Havia intentat evitar que ell s’autolesionés.

Quan s’enfadava amb mi, es donava cops contra la paret; no era jo qui l’agredia.

Havia deixat que m’anul·lés com a persona.

Havia estat separada de la meva família i dels meus amics.»

—I va ser llavors quan vas decidir deixar-lo?

La violència de gènere és un càncer social i la seva erradicació és una responsabilitat que interpel·la a tots i totes. Aquest projecte, creat per la Nuria Prieto, pretén, a través del relat en primera persona, mostrar deu històries reals i properes de dones que han patit aquesta violència en diferents formes.

La violència de gènere és un càncer social i la seva eradicació és una responsabilitat que interpel·la a tots i totes. Aquest projecte, creat per la Nuria Prieto, pretén, a través del relat en primera persona, mostrar deu històries reals i properes. Les protagonistes són dones de menys de 30 anys (excepte dos casos) que han patit violència de gènere. Per a aquests relats, l’autora ha utilitzat un to molt especial: s’explica la realitat de la protagonista mitjançant perspectives paral·leles o metàfores. Aquests relats posen l’èmfasi en les primeres alarmes d’una relació de maltractament. Però també en la importància de demanar ajuda i eludir el paternalisme, que tan poc ajuda en aquestes situacions. Finalment, després del relat ficcionat s’inclou una breu ressenya de la història real, que s’amaga després de la narrativa, a més d’una biografia (algunes vegades anònima) de la protagonista; també consells o conclusions que les noies aporten. Aquest és el primer títol d’una sèrie de llibres que recolliran més relats que pretenen donar, cada vegada, una perspectiva més àmplia i diversa.

NURIA PRIETO (Ponferrada, 1985) És arquitecta ETSA (Corunya, 2009), màster en Rehabilitació (2010) i doctora per l’UDC (excel·lent cum laude, 2014). Va començar la seva carrera en estudis d’arquitectura reconeguts (Carlos Quintáns i Francisco Mangado & Asociados). Actualment, desenvolupa la seva activitat professional independent. Ha dut a terme els continguts i el muntatge de l’exhibició «Unfinished» a la XV Biennal d’Arquitectura de Venècia, guardonada amb el Lleó d’Or. Ha participat en projectes d’investigació internacional com «Gaza: Denouncing by Design». Entre les seves publicacions, cal remarcar els articles per a Tectónica, Engawa, Arquitectura viva o Quinxemil, i els llibres Manual de construcción para miniarquitectos i Prada Pool. Estructuras de aire, utopías construibles. Al llarg de la seva trajectòria, destaquen els premis Europan 13 (2015) o el X Arquia de tesis Doctorals (finalista 2015), així com l’Hume d’Investigació 2016, Fundació Driehaus (Runner Up, 2017). Ha estat professora convidada de diverses escoles, com ara el City College de Nova York, l’Esarq UIC Barcelona, l’Escola d’Arquitectura de Tucumán i l’ETSA de Valladolid.