L’experiència de la gran ciutat forma part de les condicions essencials de la modernitat. Aquest naixement simultani va generar, al llarg del segle XX, un seguit de correspondències que van donar peu a un gènere específic en la història del mitjà fotogràfic: la fotografia de carrer. Les relacions entre fotografia i ciutat, malgrat això, són molt més complexes. Aquests relats parlen de l’eufòria de la metròpoli i de la soledat de la ciutat moderna, de la guerra i de la reconciliació, de la protesta i del canvi, també de l’autoafirmació als carrers. Les històries són molt variades, i abasten des del naixement i el creixement de la ciutat fins a la melancolia generada pel seu declivi, passant pel seu paper com a punt de trobada o per la vigilància exercida sobre els ciutadans en aquesta aldea global de la nostra era digital.

Aquesta exposició, a partir de col·leccions del Centre Pompidou en diàleg amb fotografies i material fílmic de col·leccions espanyoles, recorre la història de la relació fructífera entre la ciutat i la càmera. La mostra gira al voltant de diverses problemàtiques, visibles a través de la barreja de fotografies històriques, com la icònica sèrie “París de nit” de Brassaï, les estampes surrealistes de Cartier-Bresson, juntament amb obres contemporànies com els projectes de Philippe-Lorca diCorcia o Barbara Probst. Per últim, l’exposició s’obre cap al futur, on situa el carrer en l’era de la globalització des del punt de vista de Paola Yacoub o el carrer virtual de Google Street View sota el prisma de Viktoria Binschtok.