Publicades per primera vegada el 1795, aquestes cartes signifiquen el primer esforç de Schiller per sistematitzar el seu pensament filosòfic en tots els seus vessants i constitueixen un intent d’establir, en l’època més esplendorosa de la cultura germànica, un lligam entre els problemes de moral, d’estètica, de filosofia de la història i de política del seu temps, temes que els seus contemporanis havien tractat d’una manera parcial i sovint inconnexa. Com afirma Jordi Llovet a la introducció del volum, «pocs llibres han assolit, en la història dels textos sobre estètica, una importància i una repercussió tan grans i tan perdurables».

«Ara que la política s’ha apoderat de les nostres vides, ara que hem esdevingut ciutadans obsedits per la llibertat, ara és el moment de dir, amb Schiller, que només la bellesa ens salvarà. Francament, és un autèntic plaer estètic i intel·lectual llegir Schiller vist per Llovet.»  Ignasi Aragay, Ara

«Llegir avui en dia aquestes cartes després de fer un repàs a la graella televisiva ens obre molts punts de reflexió que, si seguim fins al final, ens diran molt de la societat en què vivim.»  Damià Alou, Ara

«Aquesta correspondència sintetitza i condensa un pensament no exclusivament des dels aspectes formals, sinó que s’endinsa en qüestions morals fonamentals per bastir una de les grans catedrals de la cultura alemanya.»  David Castillo, El Punt/Avui