Divuit construccions simbòliques per celebrar escriptors que han fet del concepte "casa" una poètica. Divuit homenatges en acer al carboni i marbre Guatemala verd, travertí roig, Marquina, ònix o pedra de la Sénia: una petita constel·lació de les veus amb què he nodrit la pròpia veu i l’imaginari personal. Cases-memòria, concebudes segons un ritu ancestral, que ofreno com a indrets de l’ànima, per suggerir-ne la possibilitat o la pervivència. Cases al·lusives per celebrar el silenci (o el buit) i la paraula (o la plenitud). Els textos que acompanyen cada casa en formen part indissoluble: m’hi refereixo com a "paraules de pedra" perquè els entenc així, en l’accepció epigràfica, semblants a inscripcions que acompanyen les escultures estela, perpetuant els noms evocats. Però aquests mots no han estat cisellats ni gravats sobre el suport dur, sinó sobre la matèria lleugera del paper.

Llibre, ferro i pedra estan treballats per fer presents en la memòria els escriptors, els pensadors i els artistes per qui sento estima i admiració, tots ells, en essència, poetes. Llibre, ferro i pedra són els instruments per dreçar les breus arquitectures de la perdurança, o monuments en petit format, si es vol; són també l’origen i la fi d’una especulació sobre el temps i l’espai, conceptes que, com més va, més percebo com una sola realitat i una sola dimensió.

Abraham Mohino i Balet (1969) és escriptor i escultor. Ha editat l’Obra poètica completa de Rosa Leveroni (CCG Edicions, 2010) i Agonia de llum, la poesia secreta de Mercè Rodoreda (Angle Editorial, 2002). També ha curat obres de literatura personal com Autoretrat de Mercè Rodoreda (Angle Editorial, 2008), amb Mònica Miró; i Confessions i quaderns íntims de Rosa Leveroni (Edicions 3i4, 1997), amb Enric Pujol. Com a poeta ha publicat diversos llibres: Ànemos (Godall Edicions, 2018); Persistència del blanc titani en temps dels ametllers batuts, XLV Premi Joan Teixidor de Poesia de la Ciutat d’Olot (Viena Edicions, 2012); i, amb Mònica Miró, En el límit de l’ombra, pols de cinabri (Editorial Moll, 2011). Tota aquesta labor literària convergeix i s’integra harmònicament en la seva obra artística, de la qual Cases de poeta és una expressió central, una baula necessària del corpus.