Fins ara, Ambrosi Borsano era un obscur enginyer militar d’origen milanès que va servir la monarquia hispànica a Catalunya. Molt integrat en la seva terra d’acollida, va ser l’autor d’una geografia militar del Principat. Al seu Discurs general, que presentem per primer cop en edició moderna íntegra, hi ha una magnífica descripció de la Catalunya de la fi del segle XVII. De fet, és un manual sobre les capacitats tàctiques per fer la guerra al territori català. Borsano comenta i descriu pam a pam les fortificacions, els camins i els terrenys més aptes per a mantenir un exèrcit a Catalunya. És una eina indispensable per conèixer millor les característiques de la guerra en un moment crucial de la història de Catalunya. Aquest llibre reconstrueix les lògiques polítiques i estratègiques de Madrid i París a l’hora de projectar les seves ambicions sobre el territori català. Els autors expliquen les causes que impediren a la monarquia hispànica defensar millor el territori català, mutilat des de la pau dels Pirineus (1659), de la política imperialista i agressiva de la França de Lluís XIV. El resultat va ser un Principat debilitat durant molts anys de guerres, però no derrotat, en què a la francofòbia pels molts excessos francesos s’afegí una castellanofòbia cada vegada més patent a causa de les mancances defensives del govern de Madrid. L’obra permet entendre millor la presa de posició dels catalans davant del conflicte successori que, a la mort de Carles II el 1700, enfrontà les potències europees en una guerra terrible.