Presentació dels autors De les moltes maneres que hi ha per aproximar-se al patrimoni natural i cultural del país, n’hem escollit el de la mirada propera i intensa, la qual cosa hem volgut explicitar amb l’adjectiu amb què titulem el llibre, més propi de l’amistat i de la roba interior. Avui hi ha centenars de llibres i guies de Catalunya –dels pobles i les ciutats, de les comarques, de la gastronomia, de les rutes del vi...–, però la major part no tenen com a prioritat arribar als racons més verges i estar-s’hi una llarga estona. L’anomenat «turisme interior» ha crescut molt les darreres dècades, i els catalans, que viatgem per tot el món, també hem optat també per un turisme de curta distància, més assossegat, que permet assaborir el paisatge i conèixer les petges dels nostres avantpassats. És trepitjant molts racons del país quan ens adonem que, pel que fa a atractius turístics, tenim pràcticament de tot, tret d’algun claustre romànic que se’ns han emportat. Catalunya íntima es va gestar a partir d’una pluja d’idees d’un conjunt de cent punts diferents, dels quals finalment vam escollir-ne vint-i-quatre, agrupats en vuit capítols diferents. Són vuit aspectes que escruten la cara més insòlita del país: els pobles sense ningú, els arbres gegantins, els ponts que no accepten cotxes, les torres i els castells sense vida, i els pous de glaç. Finalment, acabem resseguint la costa, i ens apropem a tres cales extraordinàries, i als fars, talaies privilegiades davant la Mediterrània. Alguns han quedat inservibles, però d’altres, ben equipats amb la tecnologia actual, continuen orientant els vaixells. El llibre es completa amb un capítol –Bèsties de pedra– sobre la silueta de certes muntanyes i roques del país que recorden les formes d’animals en diferents posicions. Aquest és un llibre fet a duo. Els indrets han estat escollits conjuntament pel fotògraf i l’escriptor, i bona part d’ells visitats també alhora. El nostre propòsit és convidar a conèixer-los –tots són visitables–, a estimar-los i a respectar-los. Sortosament hi ha moltes més Catalunyes íntimes; el lector podrà dir: «I per què no heu inclòs també aquesta proposta?». És clar, l’exhaustivitat està renyida amb la mirada tranquil•la que presideix de cap a cap el llibre que teniu a les mans. FRANCESC MUNTADA I DANIEL ROMANÍ, estiu de 2006