Els portàtils de Pere Calders: vet aquí la destil·lació màxima d’una imaginació prodigiosa; una de les més importants de la literatura europea del segle XX. Per al microconte català, els breus caldersians són un pal de paller indiscutible, i aquí s’agrupen en un sol volum per primera vegada.

«El pensament de Calders és un pensament formulat des de la intimitat i que es resisteix a les totalitzacions. La manera com opera, i que es manifesta en els seus portàtils de manera esmoladíssima, sempre m’ha fet pensar en les incisions que Lucio Fontana obria a la tela dels seus quadres. Calders fa una mica el mateix, amb la seva prosa: esquinça el tel de la realitat, i aconsegueix que veiem tant el tel, que no vèiem, com el que s’amaga al darrere, que tampoc». Del pròleg de Borja Bagunyà «Hi hauran trobat aquelles qualitats que fan de Pere Calders un escriptor que hauria volgut ser però que no seré: la fluïdesa i l’elegància d’una manera de narrar, el somriure permanent dins l’estranyesa, el domini perfecte del tempo narratiu, la precisió (de ninotaire, al capdavall) en el dibuix dels personatges i en la construcció dels diàlegs. I sobretot, aquella rara destresa que Borges ―un autor que els capricis de la meva peripècia com a lector podia haver emparentat amb Calders, però que no ho va fer― va saber enunciar en aquestes poques paraules: "He dicho asombro donde otros dicen costumbre". No ho pot dir tothom, això». De l’epíleg de Sebastià Alzamora