La correspondència entre Joan Fuster i Vicenç Riera Llorca és clau per a entendre la configuració d’una xarxa de relacions epistolars i intel·lectuals en la trajectòria de Fuster. Riera fou el seu principal contacte a l’exili mexicà, li obrí les portes a publicar a les publicacions de l’exili i li serví de pont per establir connexions amb diversos focus resistents del Principat. Una correspondència central, per tant, per a entendre un dels moments més difícils i decisius per a la cultura catalana.