Cova és un no-lloc, un refugi fosc i profund, també una finestra, una escletxa de llum. Habita a les entranyes de tothom qui vulgui sentir-ne els batecs i és l’única manera de transformar-nos en allò que som. Cova és força tel•lúrica i impacte tectònic, és un xoc contra el terra, un despertar irremeiable. A través dels versos, Cova ha pres la forma d’un poemari. La manera que ha tingut l’autora de curar i ser curada.