La vida de Firdaus està tenyida de tragèdia, des de la seva infància fins a la nit en què, mentre espera al corredor de la mort per haver assassinat un home, ens relata la seva existència. Ha passat per totes les formes d'explotació: nascuda en una família molt pobra, el pare sovint la maltractava, com a la mare; de jove, al Caire, el seu oncle no li permet anar a la Universitat i l'obliga a casar-se amb un parent ja vell; després haurà de prostituir-se... En àrab Firdaus significa paradís, però sembla haver habitat sempre a l'infern. Només quan sap que s'acosta la mort se sent, per primer cop, realment lliure: «No vull res. No espero res. No tinc por de res. Per això soc lliure. Perquè mentre vivim, els desitjós, les esperances i les pors ens esclavitzen.»