Pere Solà ens ofereix una bona i documentada panòramica de la història de l´educació a Catalunya des dels temps antics fins al present, amb tots els reptes que aquesta té plantejats. Una visió sempre ben contextualitzada en la història europea i de la Mediterrània, atenta als altres territoris de llengua catalana. Que no redueix el seu àmbit d´anàlisi a l´escola sinó que abasta els canals no formals de l´educació, que tenen tanta o més força que l´educació formal, intencional. Perquè, ens diu, "l´educació és un patrimoni col.lectiu que té en compte la memòria històrica. L´experiència històrica marca la sensibilitat dels pobles, de la mateixa manera que, en el pla individual, condiciona decisivament la vida de cadascú". A partir d´aquestes premisses parla de l´educació durant els segles medievals; durant el Renaixement i el Barroc; del temps de l´absolutisme fins a la fi de l´Antic Règim; de l´expansió educativa del XIX; de les quatre primeres dècades del XX, quan Catalunya va esdevenir un referent pedagògic; de l´educació sota el franquisme; i, per acabar, de l´educació des de 1970 fins a l´actualitat.