Com és possible que a una ciutat "italiana" caracteritzada per uns factors lingüístics i culturals catalans no hagi passat res durant el feixisme, sobretot si pensem que la fundació del moviment de Mussolini va coincidir amb el naixement del sardisme, el primer moviment autonomista i en part independentista sard? Què fa que una dictadura que es proposava "completar" el Risorgimento, realitzant aquella italianització de les masses que els pares de la pàtria no havien assolit, no hagi encarat el tema de la catalanitat de l'Alguer? Com s'explica que un règim que s'enorgullia de bombardejar els "rojos" catalans durant la Guerra Civil Espanyola no es preocupés dels "seus" catalans? I si, efectivament, no hagués passat res de res com afirmen molt algueresos, com explicar aquest fet amb tots aquests elements sobre la taula? L'autor intenta donar una resposta a aquestes preguntes amb l'objectiu d'explicar la relació entre el feixisme i la identificació dels algueresos, quina actitud van adoptar les autoritats del règim en la petita ciutat sarda de cultura catalana i com van reaccionar els seus habitants.