El 31 de gener de 1994, de sobte, Barcelona va emmudir: s?havia cremat el Gran Teatre del Liceu, el coliseu líric més important de la ciutat. Josep Maria Busquets, màxim responsable del Liceu entre el 1985 i el 1993, ens obre les portes d?aquest magnífic teatre per explicar-nos-en la història, mostrar-nos els espais més inaccessibles de l?edifici, i descobrir-nos un bon grapat de secrets que s?amaguen darrere el teló, entre els decorats i, fins i tot, sota les butaques de platea. Una crònica amena i suculenta que ens ajuda a entendre l?estructura i el funcionament del teatre d?aquella època i com el malaurat incendi va ser també una oportunitat de reforma que, fins aleshores, s?havia estat ajornant una vegada i una altra, sense pensar en les conseqüències.Josep Maria Busquets (Manresa, 1934) és un industrial tèxtil i promotor cultural que ha format part de diverses institucions socials i culturals del país, com ara el Círculo Ecuestre, el Palau de la Música Catalana, el Teatre Nacional de Catalunya o l?Orfeó Laudate. Després d?uns anys al capdavant del Festival de Música de Cantonigròs, va ser nomenat administrador general del Consorci del Gran Teatre del Liceu, càrrec que ocupà durant vuit anys, fins a la seva dimissió per discrepàncies amb els dirigents polítics de la ciutat.Una crònica amena ?i amb una pila de noms coneguts? sobre el funcionament del Gran Teatre del Liceu a final del segle passat i sobre l?incendi que, tot d?una, va canviar-ho tot.Aquest any se celebra el 175è aniversari de la fundació del Liceu.