Des de la presó, Antonio Gramsci va escriure moltes cartes a la seva dona. En una d'elles li explica un conte perquè l'hi llegeixi als seus fills: el d'un ratolí que es beu la llet de l'esmorzar d'un nen. Quan el nen desperta i plora de fam, el ratolí demana llet a la cabra, que no pot donar-si no pace abans. Però el prat no té herba, ni la font aigua tot està destrossat per la guerra i l'especulació. El ratolí promet en nom del nen que plantarà arbres quan sigui gran, i tothom es posa a treballar perquè el nen pugui esmorzar i el poble recupera la seva vitalitat anterior.