Era l’any 1846 quan William Thomas Green Morton, en una extracció dentària, se serví per primera vegada amb finalitats anestèsiques d’una substància que anomenà letheon, la qual cosa li féu guanyar un lloc a la història com a descobridor de l’anestèsia. De la mà de la doctora Glòria Puig, en les pàgines d’aquest llibre la dels lethèons esdevé una nissaga que comparteix no sols el nom, heretat de la mitologia grega i de l’erudició del seu “besavi” il·lustre, sinó també el vincle d’una professió, la d’anestesiòleg, a la qual l’autora ha dedicat tota la vida amb intensitat i amb passió. Quan Morton va posar nom a aquell primer anestèsic, que no era altra cosa que èter, de ben segur que pensava en les ànimes difuntes que, a l’Hades, esperaven a la riba de la llacuna Estígia que el barquer Caront les portés a l’altre costat. Abans de creuar, però, havien de beure les aigües del riu Leteu, el riu de l’oblit, per esborrar el record de tot el viscut i arribar al més enllà buits de penes i de sofriments. La dona lethèon d’aquestes pàgines ha consagrat gairebé quaranta anys de professió a alleugerir el patiment dels vius, malalts, però també dels metges, i a procurar-los benestar en els moments difícils d’afrontar l’entrada a un quiròfan. Sense gaires prejudicis, l’autora ens apropa a una feina, la seva, en què el protagonista sempre ha de ser el pacient, i en relata les grandeses i les misèries. Mira amunt i avall, al cel i a l’infern de la seva experiència vital, i recorda.“No ha estat gens habitual que els especialistes mateixos prenguin la decisió d’explicar-nos les seves vivències. Per això ha de ser molt benvingut aquest text de la doctora Glòria Puig. Professional distingida (doctorada per la Universitat Autònoma de Barcelona, cap de secció del Servei d’Anestèsia de l’Hospital Vall d’Hebron i guardonada amb el Premi Jaume Raventós de la Societat Catalana d’Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor), ha tingut el coratge de mostrar-nos la seva experiència en un relat que va més enllà de la seva trajectòria professional oferint-nos a la vegada pinzellades de la seva vida personal amb una sinceritat que pot arribar a ser colpidora.” Carles Hervás Puyal. Ex-president de la Societat Catalana d’Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor.