Un relat sorprenent i fascinant dels esdeveniments del dijous sant a Jerusalem,  durant el Sant Sopar de Jesús amb els seus deixebles.

Judith von Halle ens brinda un relat apassionant i amb tot luxe de detalls de les circumstàncies en què es desenvolupà el Sant Sopar, el primer culte de la Transsubstanciació. Al pròleg ens diu:

«La meva experiència espiritual està relacionada amb un reviure directe i sensible dels esdeveniments històrics associats als darrers anys de la vida del Crist. Es podria dir que es tracta d'un "viatge en el temps": la vivència es trasllada a un determinat lloc i temps, en aquest cas al Cenacle de Jerusalem durant el Dijous Sant. Els sentits perceben un conjunt d'estímuls, tal i com ho fan en un estat de plena consciència. No només es poden tenir percepcions visuals de les persones del temps de Jesús i del seu entorn, de la seva cultura i manera de viure, sinó que els sentits prenen part en la percepció tal i com ho fan durant l'estat de vigília. Així, per exemple, es pot escoltar la parla de les persones, es pot notar el terra sota els peus, es pot sentir el fred i la calor...»

Més endavant llegim:

«El calze, d'una banda, no semblava pas que procedís d'un material existent a la Terra; d'altra banda, es podia tenir la impressió com si el constituís una barreja de totes les substàncies naturals. Aquesta reflexió, naturalment, hauria de ser refusada immediatament, perquè una mescla d'aquest tipus mai no podria ser produïda per unes mans humanes i, a més a més, mai no havia estat vista a la Terra. Malgrat tot, aquesta impressió era la que més s'acostava a la realitat. És a dir, la seva substància es podria qualificar com a "matèria viva"...»