«El temps i la seva concepció podria ser el nòdul que ens permetés arribar a saber com els humans coneixem i què és el que volem conèixer. El temps com a forma de coneixement per trobar les arrels dels nostres orígens, qui som i com el temps és ara un temps d'evolució gràcies a la nostra consciència d'espai-temps, gràcies a la nostra singularitat. Com l'Homo habitis esdevé Homo sap/ens, com la intel·ligència operativa és una de les emergències més al·lucinants de la selecció natural. Com, en definitiva, el temps ens fa intel·ligents i podem arribar a preguntar-nos qui som i  què fem. El món que s'acosta és un món complex on la integració del coneixement ha de tenir un paper bàsic si volem que les coses funcionin millor en el planeta. És possible que si fem junts un  esforç per conèixer, això ens faci més competents i en aquest procés ens humanitzem més ràpidament.» (Del pròleg d'Eudald Carbonell.)