Què és una «sintaxi nacional»? tal com s’explica a l'inici el llibre, "és una normalització conceptual coherent amb la nostra realitat nacional. Un ús de termes i conceptes bàsics que defuig tota dependència d’altres realitats que ens han estat imposades. Massa sovint apliquem termes i nocions inapropiats per inèrcia, per manca de reflexió. Els mitjans de comunicació en van plens, però també els usem tots nosaltres en les nostres converses habituals. Ara més que mai és necessari que paraules com «república», «nació», «estat», «territoris catalans», «govern», «parlament», i moltes altres, siguin ben definides, lliures de provincianismes, calcs i sobreentesos aliens.

L’obra neix d’un recull de les principals faltes de sintaxi nacional trobades en la premsa que l’escriptor i editor Manuel Costa-Pau

Les va aplegar fa uns anys, però que va quedar inèdit arran de la seva mort. Li va donar forma de glossari de conceptes ordenats alfabèticament i es va dedicar a comentar (sovint amb una fina ironia) en què consistia la falta, i a proposar possibles solucions. Es va inspirar, no cal dir-ho, en un títol clàssic de Pompeu Fabra, Les principals faltes de gramàtica. Si Fabra depurava l’idioma, bé calia també fer una cosa similar en l’àmbit de les idees.

Com s'explica a l'inici del llibre, "De fet, aquest era un combat que venia de lluny i que el mateix Manuel Costa-Pau ja el va reportar en d’altres textos que sí foren publicats, com «Per una sintaxi nacional», inclòs al llibre El dia de la llibertat (Enric Pujol, 2013), on deia: «L’accés català a la modernitat i el desplegament del corpus sintàctic que en retia compte han constituït un procés laboriós, ple d’esculls, assetjat de recels, infestat de malentesos». S’inseria, per tant, en un treball de reconstrucció nacional que molts d’altres també s’havien compromès a realitzar abans i després d’ell. Ara, Carles Benítez i Carles Castellanos han volgut aprofundir en aquesta via i d’aquí ha sorgit Elements per a una Sintaxi Nacional.

Tots dos han vist la necessitat d’elaborar un marc conceptual bàsic que permeti al lector/a conèixer els criteris comunicatius adequats per a la sintaxi nacional. Per això, després d’explicitar el propòsit del llibre, fan una definició precisa de l’espai territorial de referència i del seu entorn més pròxim, ja que l’objectiu és donar una visió del món pròpia dels Països Catalans. Tot seguit, defineixen, de manera detallada, els elements bàsics d’aquesta sintaxi que han de permetre la construcció d’una «comunicació autocentrada».