Deu anys d'anècdotes, secrets i confessions d'Els Catarres sota la mirada d'en Jordi Basté, en un llibre íntim, sincer i amb documents inèdits que promet un viatge a través d'una dècada tan salvatge i tan "catarra" com ells mateixos.

«...serà com folk ballable en català».

Aquesta és la primera definició de l'estil d'Els Catarres, feta per en Joan i l'Èric el 2010 per intentar convèncer la Roser d'unir-se al grup. Ara, més d'una dècada després, són al cim de la seva carrera: quatre discos, un EP, un disc d'or, centenars de concerts arreu, premis i, sobretot, el reconeixement del públic.

Els Catarres, amb les seves cançons ultralluminoses, optimistas i ballables, van ser el primer grup català de pop festiu que va sonar a les ràdios comercials del país i uns capdavanters en omplir escenaris com ara el Sant Jordi Club de Barcelona.

Però la història d'Els Catarres és també la història vital d'en Joan, la Roser i l'Èric, tres joves que, de la nit al dia, van ser catapultats a l'èxit per les xarxes socials i que, gràcies a la perseverança, el talent i la inspiració, han aconseguit consolidar-se en el panorama musical. Durant aquest recorregut hi ha hagut de tot, des de desenganys amb la indústria musical i bolos internacionals fins a ensurts, com quan l'amor va posar en perill la continuïtat del grup o l'exercici d'autoestima d'en Joan, que va inspirar la cançó «Jenifer».

Jordi Basté (Barcelona, 1965) és el director i presentador d'El món a RAC1, el programa líder de la ràdio en català. Va treballar vint-i-dos anys a Catalunya Ràdio, on va col·laborar en les retransmissions de futbol de Joaquim M. Puyal i s'encarregava de les retransmissions de partits de bàsquet. També hi va presentar La jornada les tardes dels diumenges i el programa esportiu nocturn No ho diguis a ningú.

L'any 2004 va fitxar per RAC1, on, a banda de ser cap d'Esports, va presentar el programa esportiu nocturn Tu diràs. A principis de 2007 va substituir Xavier Bosch al magazín matinal El món a RAC1 i, actualment, els diumenges col·labora a La Vanguardia, on publica el seu dietari setmanal.

Ha guanyat diversos premis en reconeixement de la seva feina a la ràdio, entre els quals destaquen un Protagonistes, un Ondas, un Òmnium de Comunicació i el premi Rei d'Espanya de Periodisme. Ha publicat L'esport als matins de Catalunya Ràdio (La Magrana, 1997), El Barça del canvi. Una cronologia personal (L'esfera dels llibres, 2007), Crisi, mentides i grans oportunitats (Columna, 2009), En efectiu o amb targeta (Columna, 2010), Sapigueu que... (Columna, 2011), i Un home cau (Rosa dels Vents, 2017) amb Marc Artigau.