Un fotògraf francès, Pascal Danglà, és enviat com a corresponsal a Barcelona per cobrir l'Exposició Universal de 1929. La seva estadaás'allarga iáaixí és testimoni de la fi de la Dictadura de Primo de Rivera, la proclamació de la Segona República, la mort de Francesc Macià i l'esclat de la Guerra Civil.

Text de contraportada

Maig de 1929. Un jove fotògraf francès, Pascal Danglà, arriba a Barcelona per cobrir la inauguració de l'Exposició Universal. A la ciutat, oberta en canal per centenars d'obres públiques, hi retroba una amiga d'infància, la Lilian, promesa d'un dels periodistes més coneguts i polèmics de la ciutat, Josep M. Planes. A través d'ells entrarà en contacte amb les tertúlies de l'Ateneu Barcelonès, i coneixerà intel·lectuals, periodistes, polítics i sindicalistes en un moment clau de la història del país: els mesos previs a l'esclat republicà de l'abril de 1931. La successió de fets, les nits boges de la ciutat i la fiblada de l'amor retindran Pascal Danglà més temps que no es pensava.

Enmig d'una realitat prou coneguda, aquest personatge, invenció dels guionistes de la sèrie homònima de TV3, Joan Gallifa i Núria Castejón, s'erigeix en testimoni privilegiat d'uns anys excepcionals, i ret homenatge als fotoperiodistes que, a principis dels anys 30, van revolucionar les publicacions periòdiques a Catalunya.