“Hi ha hagut un problema de comunicació”. “No ens hem sabut explicar bé”. “No hem comunicat correctament una bona gestió”. Us sona? És l’excusa recurrent que governs de tots els colors posen molt sovint quan volen esquivar una crisi política. Però tenen raó? Només en part.

Obama, Sarkozy, Berlusconi, Merkel, Cameron, Rajoy i Zapatero. Què tenen en comú? La seva adaptació als dictats de la democràcia mediàtica. Perquè la societat de l’espectacle i de l’entreteniment exigeix convivència amb el ritme i el llenguatge dels mitjans de comunicació. Missatges simples, directes, molt centrats en les cares i amb apel·lacions constants a les emocions.

Els lideratges polítics són cada vegada més compartits, més mediàtics, i estan també més exposats a l’escrutini constant d’uns mitjans davant els quals necessiten entrenament i l’assistència per part d’equips de professionals que van a més en nombre i en capacitat d’influència. Per entendre del tot la política que tenim, cal saber que aquests guardians del missatge existeixen i què fan. Els assessors polítics de comunicació i estratègia: solució o problema?