Fins no fa pas gaire les criatures aprenien, s’entretenien i s’emocionaven amb jocs que venien de temps antics, jocs de sempre que adaptaven a les seves necessitats. Vuit escriptors han anat a buscar persones grans de tot el país. Persones que han mirat enrere i que han recordat la seva infància plena de jocs. Es jugava a aquests jocs als carrers de Catalunya fins a mitjans del segle XX. Els jocs retrobats aplega 33 cròniques que ens parlen d’infàncies de 33 comarques diferents i de prop de 200 jocs que voldríem que no s’oblidessin. Els reivindiquem en l’era dels jocs tecnològics, com a patrimoni col•lectiu que són i com una invitació al record i, per descomptat, a aquella alegria que ens convida a jugar.