L'any 1931 s'havia d'elegir la seu olímpica pels JJOO de 1936. Barcelona partia com la ciutat amb més possibilitats, però just la proclamació de la II República durant els processos de votació feu desconfiar als organismes olímpics i s'acabà designant a Berlín. La pujada al poder d'Adolf Hitler al 1933 feu prendre una altra dimensió a aquella elecció i moltes democràcies europees i els EUA mostraren els seus temors i la inconformitat per la legitimització del nazisme que podria suposar aquella reunió esportiva. Amb la victòria del Front Popular a Espanya el febrer de 1936, i amb intervenció d'agents estrangers vinculats al socialisme i al comunisme, s'ideà celebrar una contraolimpíada i s'escollí la ciutat de Barcelona com a seu. Seria coneguda com a Olimpíada Popular. Des de Mallorca, per participar en aquesll esdeveniment de caire esportiu i folklòric, s'hi desplaçaren al voltant de 650 persones. Sortiren de Palma el vespre de dia 18 de juliol de 1936 i quan l'endemà arribaren a Barcelona, la Guerra Civil ja havia començat. L'Olimpíada Popular que s'havia d'inaugurar dia 19 se suspengué i la majoria dels mallorquins que havien acudit per participar a aquella reunió antifeixista i d'esbarjo durant uns dies no pogueren retornar a l'illa fins que finalitzà la guerra. La història d'aquelles dones i homes la recollim en aquest llibre. Una història marcada per la guerra i l'aïllament familiar. Uns esdeveniments que marcaren per tota la vida molts dels participants i que implicaren el no retorn d'alguns, però que suposaren la consecució de la lluita per la pau, la solidaritat i la llibertat, valors que de forma frontal pretenia transmetre aquella Olimpíada Popular.