A vegades, l'atzar es creua en el nostre camí i un document que ha dormit oblidat prop de noranta anys ens posa davant dels ulls tot un món. El diari personal de Mercè Julià arriba a les mans dels autors per explicar-nos en primera persona una vida atrapada en una biografia. La jove, a punt de celebrar els 18 anys, plena d'expectatives i de joia vital, entra en una etapa d'insatisfacció i incertesa, conscient de l'arribada de l'edat adulta i del pas inexorable del temps, i de les limitacions que les convencions de la seva època i de la seva classe social imposaven a les dones. Vides viscudes, llocs, anhels, projectes tan sols embastats, barcelonines del primer terç del segle XX, amics, una ciutat preparant l'Exposició Internacional, i també la seva estada al mas La Sabatera, de Montblanc, i un viatge a Mallorca. A través de les pàgines escrites fa cent anys revivim les experiències de les nostres àvies, i copsem les seves raons i les opcions que la vida els oferia. «A dalt al terrat, a on vaig pujar, apoiats els colzes a la barana, contemplava sense veure, enllà... d'enllà. Haguera volgut volar, ser aucell, fondre'm.» Barcelona, 22 de gener de 1918

Rosa Maria Gil Tort (Barcelona, 1962) és doctora en Història Contemporània per la Universitat de Girona. Actualment és Tècnica Responsable d'Activitats i Documentació de la Fundació Rafael Masó, i també professora associada d'Història i Història de l'Art de la Universitat de Girona. Ha publicat nombroses monografies i articles acadèmics i de divulgació i ha comissariat diverses exposicions, sobre història dels arquitectes i de l'arquitectura, casinos i ateneus, els hospitals i la beneficència i els jardins. Darrerament s'ha dedicat a la recerca sobre la història de les dones, amb un estudi titulat Elles també hi eren. Història de les dones de la Casa Masó (1850-2016), de propera publicació, amb el qual va obtenir la beca de recerca Valvi el 2017. Enric Prat (Girona, 1955) i Pep Vila (Celrà, 1952) són llicenciats en Filologia Catalana. Junts han editat, entre molts altres textos dels segles XVII a XX, Teatre català del Rosselló. Segles XVII-XIX (1992); Teatre (1990) i Prosa (1991) de Josep Sebastià Pons; Notes i dietaris de la família Fina (1998); Memorias del arte de cocina y pastelería y confituras y geleas (2000); Poesia eroticoburlesca rossellonesa del segle XIX (2000); Mil anys de llengua i literatura catalanes al Rosselló (2002); Les ordinacions de la pesquera de Cadaqués (s. XVI-XVIII) (2006); La degollació de sant Joan Baptista (2004); Comèdia de sant Julià i santa Basilisa (2015), i Un tractat cadaquesenc de pastisseria i confiteria (2017).