Josep Moran i Ocerinjauregui, professor titular de la Universitat de Barcelona i membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. ofereix en aquest llibre un conjunt de treballs d'un gran interès per al coneixement de la història del català i de la seva evolució a través dels segles. En primer lloc, conté recerques aprofundides sobre el període de formació de la llengua catalana i sobre les seves primeres mostres escrites, i insisteix en les Homilies d'Organyà i el Liber iudicorum visigòtic. Més endavant destaca la importància de Tortosa en la història lingüística del català i penetra en la polèmica i manipulada consideració del regne de València en el conjunt de la nació catalana. Després de tractar diversos temes relacionats amb la llengua dels segles XVI-XIX, parla de Pompeu Fabra i de Joan Coromines, i acaba ocupant-se de conceptes tan essencials com la importància del temps en la variació històrica i de problemes més concrets com la morfologia dels plurals dels noms acabats en -s en el singular.