Fahrenheit 451 conserva avui tota la potència del seu missatge. Es tracta d'un dels millors exemples de ciència ficció compromesa.

Guy Montag és bomber en un futur en què, en lloc d’apagar incendis, els bombers tenen la missió de cremar els llibres —prohibits per llei— i les cases d’aquells que els conserven i llegeixen. Montag no s’ha qüestionat mai el que fa, però s’adona que no és feliç i un seguit d’esdeveniments el porta a preguntar-se què tenen els llibres, que els fa tan perillosos. Aquest és el punt de partida de Fahrenheit 451, «la temperatura a la qual el paper de llibre s’encén i crema», una de les distopies més cèlebres que s’han escrit mai sobre una societat sotmesa per l’estupidesa humana i el cinisme dels governants. Un clàssic modern que, setanta anys després de la seva publicació, es mostra perennement actual i continua fent gala del seu enorme poder de suggestió.

Biografía del autorL'escriptor nord-americà Ray Bradbury (Waukegan, Illinois, 1920 - Los Angeles, 2012) ha estat autor de novel·la curta i d'assaig, dramaturg, guionista i poeta, i va escriure dos clàssics de ciència ficció: Fahrenheit 451, una crítica mordaç de la censura en un món que té prohibida la paraula, i Les cròniques marcianes, sobre uns primers intents terrestres de colonitzar Mart, de conseqüències inesperades.Un dels més grans i famosos escriptors nord-americans, en part responsable de l'imaginari col·lectiu que la gent del segle XX es va fer sobre el segle XXI.Jaume Subirana (1963) ha publicat sobretot poesia (el darrer volum, Rapala) i no ficció (Adrada, Tota la veritat sobre els catalans, però també ficció (No som perfectes) i una colla de llibres sobre literatura catalana. L'any 1988 va obtenir el premi Carles Riba de poesia amb Final de festa, i el 1996 el de la Fundació Enciclopèdia Catalana per a l'elaboració de Suomenlinna. Recentment, ha preparat una antologia per presentar a Alemanya la cultura catalana titulada Willkommen in Katalonien (dtv, 2007).És professor de literatura catalana als Estudis de Llengües i Cultures de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i Academic director del "Global Studies Program" de Trinity College (EUA) a Barcelona. L'any 2000 va posar en marxa (i dirigí fins al 2004) el portal Lletra. Entre 2004 i 2006 va ser el director de la Institució de les Lletres Catalanes. Ha format part de la junta del PEN Català (1995-2004) i del consell de redacció de la revista Caràcters (2000-2004).Ha editat diverses antologies de poesia i un seguit de volums més i menys acadèmics dedicats a Josep Carner, Gabriel Ferrater o Marià Manent, a més del manual Literatura catalana contemporània (1999, amb Glòria Bordons). Va obtenir el premi Ferran Soldevila de biografies i estudis històrics amb Josep Carner: l'exili del mite (1945-1970).