Martí Marín, un dels grans experts sobre el franquisme, analitza i sistematitza amb el rigor que li és característic l'especificitat de la política franquista a Catalunya. I emmarca aquesta política entre dues dates significatives, el 1938 (quan comencen les operacions militars a Lleida i el BOE publica el decret que anul·la l'Estatut d'Autonomia de 1932) i el 1977 (quan les eleccions segellen la derrota de qualsevol opció continuista). El resultat és un exercici de síntesi brillant que demostra que a Catalunya l'oposició al règim va ser més forta i ben estructurada que a altres territoris de l'Estat, però també desvela la trama d'interessos que van dur a polítics i empresaris catalans a col·laborar amb la construcció del nou estat feixista.

Martí Marín (Sabadell, 1965). És doctor en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona, on exerceix la docència i dirigeix el Centre d'Estudis sobre Dictadures i Democràcies. S'ha especialitzat en el període franquista, especialment en els aspectes relatius al personal polític del règim, les polítiques de govern territorial, els processos migratoris interiors i les fórmules de control social, temes sobre els quals ha publicat nombrosos articles i llibres.