El culte a la Mare es remunta a una gran antiguitat. A l’índia, apareix en els textos sagrats de les èpoques més remotes i no ha deixat de manifestar-se fins als nostres dies, amb una vitalitat que mai no ha decaigut. L’objecte dels himnes que recull aquest llibre és la Divina Mare. La Divinitat suprema no és mascle ni femella, ni neutra, però els homes, per a referir-s hi, han de recórrer necessàriament a expressions del llenguatge quotidià i, així, mentre en uns llocs donen a l’Ésser creador el nom de Pare, els adoradors hindús parlen més aviat de la Mare de l’Univers. La Deessa té infinitat d’aspectes, que l’art i la poesia hindús expressen de forma meravellosa, com es veu en aquests bells Himnes, plens de devoció i d’una alta intensitat poètica.