La vida ens dona una oportunidad per repensar l'educació.

La situació que hem viscut ha mostrat les febleses del sistema educatiu i ha posat de manifest que es troba molt lluny de la realitat. S'ha revelat la inflexibilitat del currículum, que cal adaptar-lo a la realitat, i no a l'inrevés. Els verbs que s'han sentit més aquests mesos quan es parlava d'educació són "avaluar" i "examinar", i el que hem d'analitzar és el sistema. Així que, en lloc de buscar diferents respostes a les preguntes de sempre, potser hem de canviar les preguntes: quines eines necessiten els nens i les nenes? Quines mancances trobem en l'educació que hem rebut?Servirà el que hem viscut per reflexionar o tornarem a l'educació prepandèmia com si no hagués passat res?

Hem d'aprofitar aquest moment per replantejar-nos l'educació que volem: si hi ha alguna cosa clara és que tot comença en l'educació.

César Bona (Ainzón, Saragossa, 1972) és mestre i escriptor. Llicenciat en Filologia Anglesa i Diplomat en Magisteri en Llengua Estrangera per la Universitat de Saragossa. És un dels cinquanta millors mestres del món segons el Global Teacher Prize, l'anomenat premi Nobel dels professors. La seva clau és l'empatia, la capacitat que té de connectar amb els alumnes i de detectar què els falta i què els pot motivar. A més de la creativitat, també vol que els escolars desenvolupin l'esperit crític i que sàpiguen plantejar alternatives. Sempre ha treballat amb aquestes premisses en totes les escoles en què ha exercit la docència, des d'una classe amb nens de deu anys que no sabien llegir, fins a un col·legi rural de sis estudiants amb problemes de cohesió a l'aula.

«Les portes de les escoles han d'estar obertes, no només per a que entrin els nens i nenes, sinó per a que les seves idees puguin sortir i transformar el món.» Pensaments com aquest són el que el van fer arribar al Congrés Mundial pels Drets de la Infància en el XXV Aniversari de la Convenció dels Drets del Nen. Pels seus múltiples projectes vinculats a la participació infantil va rebre el Premi Magister d'Honor per la Plataforma de l'Escola Pública, el Premi CreArte del Ministeri de Cultura en dues ocasions pel seu estímul a la creativitat, així com també la Creu José de Calasanz, màxima distinció en l'educació aragonesa o el Premi Medi Ambient Aragó 2013. A més va obtenir la Menció d'Honor a l'International Children Film Festival of India, per la pel·lícula de cinema mut The importance of being an Applewhite, amb la que va aconseguir reunir dues famílies que s'havien deixat de parlar. I, amb setze anys de trajectòria professional, va ser nominat als Global Teacher Prize (2014).

Ha format part del jurat dels premis Princesa de Asturias, a la categoria de Comunicació i Humanitats, els anys 2017 i 2018.

Entre els seus llibres destaquen La nova educació (2015) i Les escoles que canvien el món (2016), llibres que ara són referència a moltes universitats. A més, per nens ha escrit una adaptació del Quixot (2017) i El sorprenent món d'en Bernat.