El 1996 va guanyar la IV Convocatòria del Premi Aula de Poesia de Barcelona amb Insuficiència mitral (Lumen, Barcelona, 1997), que de seguida es va convertir en un dels llibres de culte del canvi de mil·lenni. L’edició requeria una versió en castellà que es converteix en un germà ja inseparable de la versió catalana, amb la que avancen plegades i dialoguen oferint al lector un joc exquisit de saviesa, destresa poètica i genialitat creativa. 25 anys després del naixement d’aquest desbordament verbal esdevingut un clàssic modern, és el momento de celebrar-ho tornant al lector aquesta grandesa que encara perdura i ens emociona i desafia a la vegada. Joan Todó a la introducció diu: “Vintró va crear el clixé a partir del qual els periodistes culturals han passat a pensar sempre en ell: la d’una literatura lúdica, oulipista, cosa que en el petit món carregat d’hòsties de la poesia catalana significa que al Vintró la gent no se l’ha pres gaire seriosament.” Jordi Vintró nascut a Barcelona el 1943. Autor del llibre de relats Eugeni i altres (1986) i dels poemaris Cançons per a en Jaume (1985), Ludwig (1992), Poemes (2001), Cartes de sotamà (2006), La bassa de les oques (2010) i Poesia Laica, en coautoria amb Aleix Cort (2015). Va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona amb la seva traducció de Noves impressions d'Àfrica de Raymond Roussel (2014)