L'any 1894, Alfred Dreyfus, un capità francès, jueu i alsacià, va ser acusat d'haver lliurat secrets militars a Alemanya. Amb proves molt poc consistents, un tribunal militar el va apartar de l'exèrcit i el va desterrar a l'illa del Diable. Dos anys després, es van conèixer indicis sòlids de la innocència de Dreyfus, un simple cap de turc pels seus orígens i la seva religió. Émile Zola comprèn la transcendència del cas i s'hi aboca de ple: «Callar és de covards», escriu. I el 13 de gener de 1898 publica l'article «J'accuse...!» -possiblement el més famós de la història- al diari L'Aurore, en forma de carta dirigida al president de la República. Aquesta edició recull els nombrosos articles que Zola va escriure al llarg de tres anys. Sempre va defensar la innocència absoluta de Dreyfus, destapant l'escàndol i acusant directament els militars, jutges i polítics d'encobrir una injustícia per preservar els interessos de l'exèrcit i de l'Estat. La denúncia valenta d'un intel·lectual que va sacsejar un país i que encara avui manté la seva vigència.