L’avanç de la ciència apareix sovint als mitjans de comunicació amb descobriments que semblen revolucionaris, capaços de canviar les nostres vides i la nostra societat. Jugar a ser déus. Els dilemes morals de la ciència ens posa al dia sobre les àrees més innovadores de recerca biomèdica, i ens dóna eines per formar-nos una opinió sobre aquests avenços i les seves conseqüències socials i ètiques.

Salvador Macip i Chris Willmott són investigadors de la Universitat de Leicester i són alhora divulgadors prolífics; Willmott és especialista en bioètica i comunicació científica, i Macip, metge i especialista en recerca sobre el càncer, ha publicat més d’una quinzena d’obres de divulgació científica, contes i novel·les.

Els vuit capítols tracten diversos àmbits i tenen la mateixa estructura: comencen amb un cas de ficció exemplificador (com els dilemes d’una esportista que s’ha sotmès a una millora genètica per tal de guanyar una cursa, o els d’un metge d’una clínica de reproducció assistida davant les sol·licituds dels seus clients) i continuen amb la presentació dels conceptes científics que hi intervenen i les implicacions morals que se’n deriven. Per finalitzar, s’enumeren els arguments a favor i en contra dels canvis que la innovació biomèdica representa, la qual cosa permet que el lector es posicioni respecte de cada tema.

Es tracta d’una lectura que genera més preguntes que respostes, i dóna peu

al debat, al col·loqui. Per exemple, en el camp de les millores que s’haurien d’acceptar en el món dels esports. Els arquers poden portar ulleres per corregir defectes de visió, però, i el paper de la cirurgia làser? I si una intervenció d’aquest tipus els donés una visió superior a la normal? O sobre el diagnòstic preimplantacional: si una parella té sis embrions i tres tenen una malaltia genètica, seria lògic triar els més sans, però, i si es pogués veure que algun d’ells tindrà una salut millor i una vida més llarga, o una intel·ligència superior... quins triaríem?