Tan bon punt va ser publicat, el llibre que el lector té a les mans va esdevenir un clàssic de la historiografia del pensament polític modern. Quentin Skinner hi explica el que ell anomena la teoria neoromana de la llibertat, una concepció sobre la llibertat que l’èxit del liberalisme clàssic hauria ocultat, que a l’Anglaterra del segle xvii va tenir una gran rellevància i que estava inspirada en la idea de llibertat civil que el Renaixement italià havia recuperat de la tradició llatina. És justament aquesta idea de llibertat la que inspira el moviment actual del neorepublicanisme. Però Skinner no fa solament això sinó que aprofita la reconstrucció de la teoria neoromana de la llibertat per a il·lustrar la tasca de l’historiador de les idees i reflexionar amb una sagacitat extraordinària sobre la mena de dificultats a les quals ha de fer front habitualment i les aportacions que en podem esperar.

«Els historiadors de la intel·lectualitat poden aspirar a produir alguna cosa que depassa els mers interessos d’antiquari, si simplement exerceixen la seva professió. N’hi ha prou que descobreixin les tan sovint descuidades riqueses de la nostra herència intel·lectual i les tornin a exhibir de nou.» (Quentin Skinner)