El problema de la llibertat de la voluntat es presenta a la investigació racional del poble grec després d’haver recorregut més de dos segles de vida filosòfica.

De manera balbucejant fa la seva aparició amb Anaxàgoras i Sòcrates, i amb Plató i Aristòtil, si bé de manera inconscient, es desenvolupa per donar lloc, en la filosofia hel·lenística, amb els estoics i els epicuris, a un encès debat on s’hi afegirà posteriorment la Nova Acadèmia.

Luigi Credaro analitza la posició de cadascuna de les escoles o filòsofs sobre el lliure albir des dels presocràtics fins als neoplatònics, sense prendre posició per cap concepció i sotmetent a una acurada anàlisi els arguments esgrimits.