A l'Iris, una noia de tretze anys, li toca fer les prediccions meteorològiques en un telenotícies de l'escola. Com per art de màgia, les seves previsions sempre es compleixen. L'Iris és la filla de la dona del temps de la televisió i, en principi, no l'interessa gaire tot el tema dels núvols i les isòbares perquè, a causa de la feina de la mare, ha de canviar de ciutat i, per tant, d'escola, d'amics... A la nova escola de seguida fa amics i ser filla de la dona del temps hi té a veure. A més, la trien per fer de noia del temps al telenotícies que la classe prepara per a la setmana cultural, i aleshores comença a interessar-se per la meteorologia. Alhora viu canvis personals: les relacions de la mare, vídua, amb els homes; els canvis propis de la pubertat i la primera regla enmig dels assajos; l'atracció per un noi; la notícia que una antiga amiga pateix anorèxia...   Les prediccions meteorològiques de l'Iris apareixen en pantalla amb un rètol que indica que no són fiables, però en realitat les ensopega cada dia, per més rares que siguin, i això li comporta problemes amb la mare, que no entén per què li fallen les seves, fet que l'enfonsa professionalment. Però el dubte principal sorgeix quan coneix que la mare anunciarà pluja el dia de la festa final, i els companys de classe, que han constatat la certesa absoluta de les prediccions de l'Iris, li demanen sol. Tot i que s'inclina per la mare, s'equivoca per primera vegada i això l'ajuda a créixer i a descobrir la realitat dels seus dubtes. A l'Iris, una noia de tretze anys fila de la dona del temps, li toca fer les prediccions meteorològiques en un telenotícies de l'escola.